ESCOLA DE TAIKO - PERCUSSIÓ JAPONESA

Els dimarts de 19.30 a 21h

Els dimarts de 9 a 10.30h

Els dimarts de 17.30 a 19h

Els dimarts de 10.45 a 12h

DRACO TAIKO, el grup de Taiko de la Fundació Lotus Blau, guanya el Primer Premi dels grups d’animació de la Marató de Barcelona 2018!!

Els beneficis de tocar el Taiko

  • La percussió indispensablement utilitza la part dreta del cos i la part esquerra, braç-mà dreta, braç-mà esquerra, per tant en el moviment alternatiu es coordinen de manera constant hemisferi dret i esquerre. Al fer això la persona integra la línia mitja del cos, i pot trobar més l’equilibri (físic i mental). Per fer moltes tasques i per assolir aprenentatges complexes (com per exemple la lecto-escriptura) és molt important integrar la línia mitja del cos, treballar la via de comunicació entre els dos hemisferis (cos callós). Sense aquesta línia mitja clara, és molt complicat que les persones puguem fer moviments contra laterals (mà-braç dret/cama-peu esquerre).
  • Ajuda a integrar el RTAC, és un reflexe primitiu que les persones han d’haver integrat de nadons, però que hi ha moltes persones (entre elles a les que els costa accedir a l’aprenentatge de la lecto-escriptura) que no han integrat. Al realitzar moviments alternatius dreta esquerra, forcem la coordinació hemisferi dret-hemisferi esquerre, cosa que és totalment necessària per la majoria d’habilitats motrius, sensorials, cognitives i emocionals.
  • Per tant, practicant repetidament i alternativament dreta-esquerra, contribuïm a una maduració neurològica o enfortir les vies neurològiques que ja hi ha.
  • També treballem l’atenció, tant a l’hora de memoritzar una partitura, com pel fet d’haver d’estar necessàriament concentrat per entrar a tempo, per mantenir el ritme i per sincronitzar-nos amb els altres taikeros. Aquesta concentració ha de durar en el temps: si es practica mantenir la concentració en el temps, veurem que progressivament millorem la nostra capacitat d’atenció, que és el mateix que mantenir-nos regulats i connectats amb el que estem fent en un moment determinat.
  • Tocar el taiko és també fer exercici cardiovascular i de força tan de tren superior com de tren inferior.
  • No sempre el taikero ha de mirar els bachis com es mouen, però quan ho fa, o quan fa exercicis en què s’han de mirar, potenciem la coordinació ull mà (habilitat molt important per qualsevol esport d’equip, escriptura o qualsevol tasca de la vida diària que fem amb les mans).
  • Per tocar el taiko s’han de procurar fer moviments repetitius, ràpids i precisos. L’estructura del cervell que s’encarrega de què ho puguem fer és el cerebel. El cerebel també intervé en alguns aspectes cognitius, ja que té connexions amb els lòbuls frontals del cervell. Per tant, practicant taiko no només millorarem la nostra capacitat motriu en general, també millorarem la cognició i la nostra capacitat per discriminar.
  • Si fem l’exercici de taiko on només toquem amb el bachi de la mà no dominant, ajudem a activar l’hemisferi cerebral que tenim més dèbil. Quan fem això, a l’igualar una mica més el grau d’activació dels dos hemisferis, la integració entre els dos és molt més bona. No hi ha integració dels aprenentatges sense una bona integració dels dos hemisferis.
  • Tocar el taiko té un component propioceptiu, activem músculs, tendons, lligaments i articulacions tan del tren superior com de l’inferior. Per tant hi ha un entrenament de la força, cosa que contribueix a construir un més bon esquema corporal i ajuda en la inhibició (entesa com a poder PARAR).
  • Component d’expressió emocional.
  • Component d’expressió de la ràbia, la potència, el poder personal.
  • Component de comunicació: pel fet artístic i pel fet de quan dos taikos fan un diàleg.
  • Component de treball en grup i sincronia amb altres persones i socialització.
  • Amb la postura de flexió de les cames, la persona agafa terra, connecta més amb l’ara i aquí i amb el món físic.
  • Mantenir el ritme consisteix a orientar-nos de forma efectiva en l’espai i en el temps.
  • Treballant el so també treballem l’equilibri o el sistema vestibular (doncs neurològicament sistema auditiu i sistema vestibular estan molt connectats).